“El turista a l’hotel, l’habitatge per al veí”: aquest va ser missatge que la vicepresidenta de l’Associació de Veïns de la Barceloneta (foto) va traslladar a la trobada de més de 30 associacions hoteleres internacionals, ReformBnB, celebrat a Barcelona.
Segons les dades proporcionades per ReformBnB, a Barcelona hi ha 10.200 allotjaments turístics il·legals, davant de 9.600 legals. La líder veïnal Carme Riera va donar missatges i conclusions que podrien haver estat fets pels responsables hotelers de les principals ciutats del món amb problemes de convivència entre residents i visitants.
Però no van ser ells els que ho van dir, sinó la representant d’una associació de veïns que va destacar que en 10 anys el seu barri ha perdut el 20% dels veïns en contra de la seva voluntat, té un 8% de preus més alts en els habitatges que la resta de Barcelona i s’ha convertit en lloc d’activitat de delinqüents, subministradors als carrers i la platja de begudes sense condicions de qualitat i higiene, augment exponencial dels robatoris, consum i tràfic de drogues, lluites per territori.
Normes que no s’apliquen, incompliments que no es sancionen
Com va indicar, “de res serveix tenir lleis si no s’apliquen, i si no són adequades cal adaptar-les i executar-les. En els últims cinc anys, Barcelona ha passat de ser una ciutat cultural per convertir-se en una ciutat d’oci sense límit. Però no tot s’hi val. Barcelona no es mereix això i cal posar fre ja. No es respecten les normes de convivència i no es sancionen els seus incompliments “.
Tot això es va dir en la reunió d’associacions hoteleres mundials, de la qual va ser amfitrió el Gremi d’Hotels de Barcelona els dies 29 i 30 d’abril i en què van intervenir els responsables del tema dels ajuntaments de Barcelona, París i Dubrovnik, amb la presència d’associacions hoteleres de Barcelona, Nova York, París, Buenos Aires, Londres, Tòquio, Austràlia, Mèxic, entre d’altres.
En ReformBnB es va aprovar una proposta de guies globals per combatre l’allotjament turístic il·legal, que estableix set criteris: registre, fiscalitat, limitacions, seguretat i salubritat, capacitat de decisió dels veïns de l’edifici, responsabilitat, i aplicació i control.
Són mesures de consens i sentit comú, que en algun cas ja tenen aplicació legal a Barcelona i Madrid encara que en altres no: “tots els amfitrions han de registrar-se amb les autoritats locals”; conèixer “què allotjaments han estat llogats, per qui i per quant de temps”; “Les autoritats haurien d’establir limitacions en l’activitat dels pisos turístics per reduir els possibles impactes socials negatius”; “Els allotjaments han de complir certs mínims de seguretat, salubritat i accessibilitat”; “Els apartaments turístics no haurien d’operar sense el consentiment dels veïns”; “Les responsabilitats legals de les plataformes i els tècnics han d’estar clarament definides”; o “les autoritats locals han de poder regular les possibles pràctiques il·legals”.
L’auge incontrolat d’allotjaments turístics il·legals té un cost social molt elevat per als ciutadans, perjudica l’accés a l’habitatge, propicia l’expulsió dels veïns dels barris més turístics i pot comportar importants problemes d’inseguretat ciutadana.
Van tancar la reunió internacional ReformBnB Joan Gaspart (foto), assessor de l’Organització Mundial de Turisme, i Jordi Clos, president del Gremi d’Hotels de Barcelona.
